Foto personal

Per fer-la, primer he retallat la meva imatge. Després l'he enganxat en la imatge. Tot seguit, he fet les modificacions corresponents, que han estat fer la imatge més gran, rotar el cos i canviar una mica el color del fons perquè sembli més real. Tot seguit, veureu les dues imatges i el resultat:

Gimp

El gimp és un programa de retoc digital d'imatges que es poden agafar d'Internet, de càmeres digitals,... Per aprendre'l a fer servir, farem el mateix que amb l'Inskape, és a dir, que seguint un tutorial baixat d'Internet realitzaré vàries activitats i us les exposaré al meu blog.

La primera de totes, tracta de modificar una imatge de la tardor extreta d'Internet, que és la següent:

Amb la imatge, utilitzant totes les eines de la que disposa el Gimp, la vaig haver de modificar. Les eines que he utilitzat són el llapis i el pinzell, canviant la forma de la punta del ratolí, adoptant així la forma de pebrot, fulles i marques de roderes, ja que canviar la punta és un servei que ofereix el programa.

EL resultat ha estat el següent:

Tipus de formats d'imatge

N'hi han de dos tipus:

Imatges vectorials: Estan formades per vectors independents, representats per fórmules matemàtiques i definits per punts que permeten controlar la forma de la línia. Les imatges vectorials tenen diferents avantatges: al canviar de tamany la imatge no hi ha pèrdua de qualitat, els fitxers ocupen poc i les parts del dibuix són modificables, és a dir, són fàcils de manejar i/o retocar. Els objectes creats estan formats per vectors. Però també tenen certs inconvenients, com en el cas de que es vulgui retocar una imatge presa a la vida real, no es pot ser modificada mitjançant un programa que treballi imatges vectorials, es necessita un processador a l'ordinador prou potent per processar tota la informació i a l'hora d'imprimir el document, sempre s'ha de passar a píxels. 

Els formats més utilitzats en imatges vectorials són els següents:

• wmf: és el més utilitzat en les aplicacions de Windows.
• odg: és l'estandard obert dels documents (ODT) OpenOffice.org.
• cdr: l'utilitza el Corel Draw.
• ai: és propi de l'Adobe Illustrator.
• eps: serveix per transportar gràfics en entornsd'impressió gràfica professional en el format PostScript.
• swf: és una animació de Macromedia Flash.
• svg: és el format propi de les imatges penjades a Internet creades amb l'Inskape.
• dxf: s'utilitza en l'Autocad i QCad.

Mapes de punts: les imatges estàn formades per píxels. Un píxel és la unitat mínima de la imatge digital. Aquestes imatges, a diferència de les imatges vectorials, sí que es pixelen sí les fas més grans i els documents, depenent del tamany, poden ocupar molt. Els formats més utilitzats són:

• bmp (Bit Mapped Picture): format propi de Microsoft Paint.
• tif o tiff (Tagged Image File Format): és un format d'imatge que també emmagatzema etiquetes per treballar-lo posteriorment.
• gif (Graphics Interchange Format): és el meu utilitzat en pàgines web.
• pict o pct (Picture): és un format utilitzat per Microsoft. Ofereix comprimir sense perdre qualitat.
• png (Portable Network Graphics): l'utilitza Macromedia Fireworks.
• jpg o jpeg (Joint Photographic Experts Group): amb aquest format, percebem més la brillantor que el color. És molt útil per la transmissió d'imatges per internet.
• psd (Photoshop document): Admet capes i efectes múltiples.
• raw (Format brut - raw=cru en anglès): Genera fitxers en grans dimensions perquè conserva les imatges sense manipular-les

Inskape II

Després d'haver realitzat els primers exercicis, hem hagut de crear un joc de les set diferències utilitzant la nostra imaginació. Jo, he creat una casa amb quadrats i pentàgons, una lluna utilitzant cercles, un "come cocos" que representa el sol i que brilla gràcies a la difuminació, unes muntanyes dibuixades amb el llapis i les estrelles canviant el color i les mides.

Inskape

L'inskape és un programa digital que utilitza les imatges vectorials, que estan formades per vectors independents, representats per fórmules matemàtiques i definits per punts que permeten controlar la forma de la línia.

En la primera part de l'exercici, hem hagut de crear un arxiu utilitzant quadrats, rodones, pentàgons i estrelles, tot combinant la opacitat dels cossos i enfocant i desenfocant els cossos, per fer-los més transparents o més difuminats.

Tot seguit, podreu veure el meu treball:

Windows Movie Maker

Em crear una presentació amb el Windows Movie Maker i tot seguit en podreu veure el resultat:

El Windows Movie Maker és un programa que serveix per combinar vídeos amb música, posar lletres a vídeos, ordenar les imatges i fer-ne pel·lícules, posar títos en imatges,...

A l'hora de presentar imatges en públic és el millor sistema, tot i que també hi ha el Microsoft Power Point que també t'ho fa, però el Mivie Maker hi han més possibilitats, i serveix en presentacions de treballs a l'escola, batxillerat o universitat, entrevistes per alguna feina,

Format multimedia

Aquesta definició és la que dóna el GDLC: dit de la tècnica, l'aparell, etc., que combina diversos mitjans tècnics d'informació. El temes que tracta és el so, el video, les imatges i el text. Els sueus icicis era el video interactiu, que es va desenvolupar al 1979 al MIT. Les dades d'emmagatzematge han anat augmentan: DVI, CD-ROM, CDI i DVD.

Els formats multimèdia es divideixen en dos classes:

• Multimèdia lineal: l'usuari no té el control sobre la navegació. La gravació va d'inici a fi.
• Multimèdia no lineal: hi ha interactivitat per controlar l'avenç multimèdia, és a dir, es pot anar d'un punt a un altre directament i anar en llocs enllaçats dintre d'un altre.

Quan s'enllacen dos sistemes multimèdia, es tracta d'hipermèdia.

Formats de so

N'hi ha de dos tipus:

• Obtinguts per mostreig: cada interval s'enregistra so analògic
• A partir de formulacions matemàtiques: un esemple són els sistemes MIDI.

Exemples:

• wav: els fitxers ocupen molt espai perquè no es pot comprimir.
• au: és el format estandar utilitzat pels sistemes Unix i Linux.
• wma. format amb compresió i adaptable a la transmissió per Internet.
• mp3: té un format de compressió mpeg. La seva qualitat és elevada i ocupa poc.
• ogg: format amb compressió que ocupa molt poc espai sense pèrdua de qualitat.
• atrac: format utilitzat en PDA, minidiscman i alguns telèfons.
• rm, ra: format utilitzat en la transmissió en temps real a través d'Internet

Sistemes de compressió

Un sistema de compressió és un conjunt d'algoritmes matemàtics que, aplicats al fitxer de mostreig, permeten reduir-ne la mida. El tamany de les cançons pot ser gran o petit. Com més petit és, més comprimit està però el so és més dolent excepte amb el format mp3, que ja està perparat per sonar igual que un format més gran.

Formats de vídeo



Alguns formats de vídeo admeten còdecs de compressió. Aquests tipus s'anomenen contenidors. Exemples de formats de vídeos:

• avi: contenidor que emmagatzema la informació en capes: una per vídeo i un altre per so.
• mpg: contenidor per a còdecs mpeg i altres que és molt utilitzat a l'hora de baixar videos d'internet.
• wmv: és el format més utilitzat pel Windows Media Player. Es crea mitjancant un codificador que Microsoft reparteix lliurement.
• rm: és el més utilitzat per la transmissió de vídeos per Internet.
• mov: és el més utilitzat pels sistemes Macintosh. Qualitat acceptable amb una mida reduïda.
• flv: és el més utilitzat per als fitxers flash.

Compressió de vídeos

Els còdecs més utilitzats són els següents:

• DV: 2 hores de vídeo ocupen 15 GB. Comprimeix video i no el so
• Mpeg: comprimeix video i so, amb diversos nivells de compressió.
• DivX: està basat en l'mpeg 4. Genera fitxers de videos petits amb una qualitat acceptable.
• Wvid: té molta eficàcia ejn compressió i una qualitat acceptable.